Segona de les vies que vam obrir aquest estiu a la cara Sud del Russell. Tot i no ser tant bona com la No me mires, trobarm fissures i diedres interessants que intenten seguir sempre la línia més propera a l'esperó fins al tercer llarg on un sostre taronjós ens barrar el pas. En aquest punt, sense ganes de pitonar més del compte, vam deixar l'esperó per sortir per un diedre vertical on es troba la màxima dificultat de la via. Roca bona a excepció del final del tercer i el quart llarg.
Material: joc de tascons, joc de friends fins el 4 de camalot, aliens i algún micro. Pitons prescindible.
Equipament: tres pitons, tots en reunions.
T1: agafem la fissura de la dreta i la seguim fins la reunió, a peu d'un diedre. Un pitó a la reunió.
T2: diedre maco i que es deixa fer i protegir molt bé. Per entrar a la repissa de la reunió, el diedre es difumina i trobem els passos més delicats del llarg. Un pitó a la reunió.
T3: tirem cap a la dreta anant a buscar un diedre negrós. En aquest llarg s'ha de vigilar una mica on ens agafem. Un pitó a la reunió.
T4: seguim el diedre, ja fàcil, fins sortir de la paret.
SAME MOLA!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada